Avui hem assistit a la Presentació dels Treballs final de Màster de Mediació professional a la BSM-Universitat Pompeu Fabra Totes les presentacions han estat molt interessants però en volem destacar dues, la primera la de Adrian Navarro sobre «La mediació com a mecanisme extra-judicial de resolució de conflictes individuals de treball» i la segona la del grup conformat per Laura Pinardel, Isabel Varela, Helionor de Anzizu i Stephane Wickaert que han presentat «Introduïnt a les organitzacions en la cultura de la mediació».

En la primera exposició l’Adrian ens ha referenciat al model anglosaxó de mediació de conflictes laborals com a procediment previ a la via judicial per agafar-lo com a referència i poder trasl·ladar-ho al nostre país en substitució de l’actual procediment de conciliació. La nostra actual Llei de l’Estatut dels treballadors especifica que tot treballador que vulgui reclamar judicialment a l’empresari en quan a la seva relació laboral haurà d’intentar previament la conciliació davant els òrgans competents. En la pràctica habitual el temps que es dedica al procediment de conciliació és d’uns pocs minuts i la impressió general és que els acords d’existir s’el·laboren abans d’entrar al despatx on es cel·lebra la conciliació. En el seu treball l’Adrian ha volgut destacar el paper passiu del conciliador i les possibilitats, en cas d’implementar un model com l’anglosaxó, de poder fer un treball més integral del conflicte, de poder realment assistir la negociació entre l’empresari i el treballador amb l’objectiu d’afavorir la recerca de solucions satisfactòries per ambdós i de donar agilitat els procediments públics de resolució dels conflictes laborals individuals.

PRESENTACIÓN TERCERA RFM

Per altra banda la segona exposició sobre «Introduïnt a les organitzacions en la cultura de la mediació» el grup d’estudiants ens han parlat dels costos directes (judicials, de formació i de selecció) i els costos d’oportunitat (venda de projectes) a les organitzacions que suposen els conflictes no resolts o mal gestionats. També ens han explicat que per tal d’entrar en una organització i introduir la cultura en mediació cal parlar primer dels costos econòmics per a l’organització que suposen els conflictes i cal fer un estudi de l’organització, evaluar quina és la seva cultura, la seva història, el seu organigrama, i veure de quina manera es pot integrar la cultura de l’empresa amb la cultura de la mediació. Ens han parlat també dels 9 punts clau per tal d’introduir la cultura mediadora a l’empresa que són: la formació, l’organigrama, l’anàlisis, la cultura, els costos, la selecció/acollida, la derivacio, la difusió i l’evaluació. Al final el grup expressava que ells volen vendre una cultura (la de la mediació) que pot canviar les relacions intra-organitzacionals.

 

 

 

 

 

 

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies